sábado, 27 de diciembre de 2008

L'HORA

És l'hora, ho sé.
M'ho diu el cor.
Quin cor?
Si ja no en tinc,
tu me l'has furtat,
me l'has trencat.

El cor i la llavor,
el fruit i l'esforç
de tots i tants anys.

El llaurador ho sap:
tot el sembrat,
tot el treball,
sempre no naix,
o no creix...
és natural, és llei...

Però en aquest cas,
has sigut tu,
ambició, cobdícia,
tu me l'has furtat!

miércoles, 24 de diciembre de 2008

A qui arribe.

A qui arribe
a l'espai confús:
Bon Nadal i un
profitós i solidari
any Nou mil·lenni NO!

martes, 16 de diciembre de 2008

Tràgic destí

El del lladre,
que sempre du les de perdre.
El de qui fa castells
sols d'arena i aigua,
perquè cauen pel temps.

El de qui busca parella
només per medrar
i l'amor no li fa mella.
No sabrà mai
(ni tampoc ella)
el que s'han perdut.
I què trist!
Viure i morir
sense saber-ho.

Tràgic destí
del que es passa la vida
buscant la clau d'altra porta,
mentre no troba la seua,
perdent la llum i l'ombra.

Tràgic destí
del què ha d'escriure açò
per l'amenaça d'eixe altre,
del lladre,
del que fa castells en l'aire
i s'emporta clau i arbre.

D'aquell que té la mà llarga,
el cor de ciment i ferro,
d'aquell que volia ser cuc
i es quedà en palometa.

Tràgic destí,
viure i morir així,
esclau de tants mentiders,
i al llarg de la vida
sempre el mateix dubte;
qui es morirà primer?

lunes, 15 de diciembre de 2008

Un dia més

Un teatre més,
un pas avant,
un més, sense saber
per què ni a on.
Conservant la il·lusió
els actors i jo.

Imaginada o fingida,
precisa, recomanada,
la il·lusió atemorida
de: qui guanyarà el que vol?

Hui un dia més
de l'acostumat plenari fictici,
on, paradoxalment,
del que està ple és de buidor,
d'actes incongruents,
de ficció amb semblança,
de veritat disfressada,
pudenta, inconvenient,
sols profitosa
per als ignorants silents.

Un teatre, un dia més,
cap episodi
ni a destacar
ni a reviure.

Un dia més,
fins que "l'eminència" calle,
o algú dels demés es canse.

jueves, 11 de diciembre de 2008

... i Goliat!

Sempre no és el més fort
qui guanya, qui venç.
Alguna vegada
és el temps,
alguna altra la raó.

I jo sé,
des de xicotet,
que, a vegades,
són les dos.

És, crec jo,
sols qüestió de qualitat,
és just que ha de guanyar
qui tinga la veritat.

No és el mateix un cudol,
que una pedra
al seu lloc!

Per què la mort?

Per què la mort,
si tots mereixem viure?
Tots?
Qui ho sap!

Potser aquell que és un bord,
un canalla,
miserable, avariciós,
aquell que maltracte als demés,
el que s'aprofita d'ells,
aquell qui vol els diners,
ànima sense sentiment,
dèspota, orgullós,
embustero, mentider,
dominant, injust,
prepotent...
i jo què sé
quantes coses més.
Potser aquell
que és tot això, eixe!
potser no meresca viure,
potser...

No, no, val, ja pare.
Però moren tants innocents!
És la teua voluntat, Deu?
bé... amén.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

AHIR, HUI... TU!

A l'hora clara
de la matinada
la barca se'n va...

Si em talles el vent
-si li'l talles a ell-
qui podrà
defendre's del temps?

Ni jo, ni ell,
ni com nosaltres
aquells,
que gosen fer-te front,
ni qui, ple de llaments,
resisteix,
qui, fins l'alé darrer,
defense allò seu
de mans com les teues,
que seques i brutes,
trenquen les veles,
s'enduen el vent,
neguen les aigües
i allunyen l'arrel.

Si no ens deixes
al sequiol de la costum,
marcar l'estela
i ho deixes nu,
vols sols la mort,
la distància, el fum.
Vols horta i port,
tu: l'únic viu.

Vols port i niu,
tot per a tu!
Voldria dir que t'aprofite,
però no puc...

viernes, 5 de diciembre de 2008

Eucaristia

Ens presenten tan sols
el vi i el pà
com a sacra eucaristia.

El cos de Crist, diuen,
comunió instituida
en el darrer sopar...

I els dotze companys
begueren d'ell,
menjaren tots
i la nova aliança
fou feta.

Entre ells, ú que el negà,
altre que el traicionà,
i ell, que morí en la creu.

Però saps per què?
Vosaltres ho sabeu?

El càliç d'or, d'aon?

Quin sentit?
què perseguiu
quan combregueu?


El pà i el vi,
com el producte del camp,
el de la gent honrada,
naix i es serveix
amb tifell de fang!

Quan t'agenolles,
davant del sant
pregunta-li...

però acosta't a d'ell
descalç!

jueves, 4 de diciembre de 2008

Passaran?

Si l'avarícia té la clau
per a obrir la porta
i entrar en la cova
quan vol...

la inteligència que tens,
o la por de quedar-te nuet,
pot ser pany i forrellat
per a no deixar-la entrar.

Tu tens trellat,
ells el poder,
tu el sofriment
i ells... ja ho saps.

Doncs, fica't al mig
i no els deixes passar!