Un dia més

Un teatre més,
un pas avant,
un més, sense saber
per què ni a on.
Conservant la il·lusió
els actors i jo.

Imaginada o fingida,
precisa, recomanada,
la il·lusió atemorida
de: qui guanyarà el que vol?

Hui un dia més
de l'acostumat plenari fictici,
on, paradoxalment,
del que està ple és de buidor,
d'actes incongruents,
de ficció amb semblança,
de veritat disfressada,
pudenta, inconvenient,
sols profitosa
per als ignorants silents.

Un teatre, un dia més,
cap episodi
ni a destacar
ni a reviure.

Un dia més,
fins que "l'eminència" calle,
o algú dels demés es canse.