jueves, 22 de septiembre de 2011

Soroll de la destrossa

Aquest país valencià, aquella horta;

aquest so dolent del frec a frec,

agut i aspre, entre el tronc dolent

i la serra innocent eina de destrossa.

Sota el vent mentider xerrica,

qual música estrident d'una guerra,

l'últim tall i el tomb de l'arbre a terra.

Un raconet, anònim per tants noms

com li ha donat la falàcia, agonitza;

la brossa governa amb l'excusa daurada

d'una demòcràcia que hi vota la dreta,

és un raconet que perd nom i vergonya.

Enmig, ma casa: somni i angoixa;

la seua pena, aquesta Catarroja...

Aquest país valencià, aquella horta.

jueves, 25 de agosto de 2011

Com si fos que jo cregués

Com si el fred escalfara

i el gris es tornara verd...

Si la por es fera esperança

i el badall de llum fos cert,

jo cauria de genolls

i, com si orara per ma casa,

parlaria sense veu

com sense ulls mire amunt

i, en cercant un déu amic,

li faria una pregària:

Deixa'm sol amb els meus

que hi visquem l'hora santa,

al temple que venerem

perquè fon de nostres pares.

El cos i la sang d'ells

són la meua eucaristia...

Com si fos que jo cregués,

junte les mans mentre pregue:

Canvia'm

mercaders i mercaderes

per una parròquia d'arbres”


Que tots plegats contestem,

si veiem la llum del teu Sol:

una paraula teua és prou

per salvar l'entorn nostre”.

viernes, 24 de junio de 2011

HEM OBERT

Hem obert,

qui no diria amb gust?,

el forrellat del camí.


Hem encés

el goig de pobres llums,

tremolosos pel destí.


Hem cercat el suport

d'un somriure en la nit,

i, amics, heu vingut.


Hem obert

conseqüencies nascudes

en la recerca del recer.


En els dies del temps

l'horta ha vist les diferències

entre vosaltres i ells.



(És clar, gràcies per vindre!)


Nit de Sant Joan, SC-HF 2011

domingo, 22 de mayo de 2011

En acabant tornaré a l'hort

És el paisatge del meu 22 de maig,

capvespre rogenc de recompte

de paperetes, vots d'il·lusions i de pors.

Plaça de ciment enmig del poble,

bancs de fusta, un somriure i un plor.

Festa i dol, llum i fosca, esperança,

i, dintre nostre, el viatge comença;

un petit equipatge: només la remor

d'aquelles espardenyes sense veu,

aquells pares i fills del singular lloc.

I, quin deu empara tan malsonants noms?,

si jo mateix no vull el seu record!

Recompte de vots i sospir de qui guanya.

Que guanya..., d'un poble, la seua mort.

Demà parlarem, que fidel i tot,

cansat, en acabant tornaré a l'hort.



(Al banc de fusta, al somriure i al plor!)

sábado, 21 de mayo de 2011

Puc opinar?

És amb referència a les eleccions, que ara em va a agradar més dir “les votacions”, del ambient de les quals, en Catarroja, jo me n'he fet una idea. Sense esperar, però, una resposta, jo tire endavant. Vaig a opinar.


Sabeu, polítics aspirants al Consistori, què pensa la gent? Qué necessita?, què demana? I no sé com dir açò, però sabeu -amics?- polítics governants i aspirants, on se fiquen els ciutadans l'esplendor de glòria que vos envolta? Les esquerres i la dreta són, només, camins per on ells, els ciutadans que són gent, hi han de caminar per arribar, esquivant i tot els obstacles, a la supervivència més elemental. A partir d'aquí, una tassa de cafè o una cervesa, els podeu parlar del benestar. Parleu-los o parlem-ne si voleu, dels programes de cada un dels partits. De votacions o d'eleccions, dels drets constitucionals, de democràcia real i de la biblia en pasta...


Déu, com de llarg m'està eixint açò! A més, m'amoïna parlar a soles. I és que hui, jornada de reflexió, un assolellat 21 de maig, no tinc a prop els companys. Estan cadascú en sa casa, o bé comprant, o escurant o fent la partideta. O, potser, reflexionant.


És amb referència a les votacions. Puc opinar? En tot cas, dedicat al meus companys. Vinga!, vaig a dir-ho: als meus amics de Salvem Catarroja. Sort!, demà.

martes, 26 de abril de 2011

AMB CATARROJA NO S'ESPECULA

En lloc de poesia, ara una de realitat. És un concurs que organitza Salvem Catarroja. Vegeu els videos i voteu-ne un. Animeu-vos i fem-los costat. Gràcies.

sábado, 2 de abril de 2011

“Xiula-li, que té agonia”

Al meu poble l'oïda no sent
el silenci de les veus.

El meu poble no reconeix
els impulsos mentiders.
Se'ls empassa només!

Poble sord que no escolta
sinó missatges de déus.
L'oposició no hi compta!

I a qui no és disposat d'oïda
“xiula-li, que té agonia”.


(Però, des del meu blog, on ningú
mira, jo vos espente, Bloc, PSOE i EU)
Catarroja, 2 d'abril 2011

lunes, 21 de marzo de 2011

“A mi, què m'has de dir?”

Del títol, de moment, oblidem-nos. Més tard ja en parlarem. Ara, des de la serenitat de dos dies desprès, parlem de falles ja passades, ja cremades, ja gaudides i, com no?, ja sofrides. Però, millor no parlem tampoc de “les fallles”; les pobres!, si només són coses inanimades, idees i somnis d'uns pocs homes i dones. Molt pocs, llevat dels artistes fallers, els treballadors dels monuments, que amb diners, donen al faller, a les comissions, unes figures de cartró i algunes idees, de crítiques amorfes, de excuses políticament correctes per tal de passar uns bons dies de festes.
Ah, però, cal la llum de la fallera/el faller per controlar-se. I dic llum en tota la seua amplitud d'accepcions...Ja sabeu!

Disculpeu-me, i animeu-vos que ja acabe. És que tampoc no volia parlar de les falles, sinó de les places on s'hi planten -o les palplanten- ; d'aquelles àgores gregues, espais públics oberts, centre social de cultura, de política i -altra volta, com no?- de comerç. Innocents grecs!, al segle XXI i al País Valencià, si a l'àgora es planta una falla, l'accés s'hi restringeix...És la democràcia pintada de blau. Clar que no de tots els colors blaus.

I ara sí que pose punt i final dient per què el títol. És un homenatge a un bon amic, qui em proporciona, sempre a mitges, suculents esmorzars de diumenge. En dir-li jo, “què bo que està el que has cuinat”, ell em contesta: -“ a mi, què m'has de dir?” Com que, pel que fa al que vos he escrit, només ha estat pel “segrest” (entre cometes,eh!) de la falleta de Salvem Catarroja, ja m'imagine que els dos o tres que em llegiu, acabeu dient: A mi, què m'has de dir! I tots, vosaltres i el meu amic, amb una vanitat d'allò més sana.

sábado, 19 de marzo de 2011

Falla vianant

Astúcia de l'oprimit o interès del tossut? Fugida d'enfrontament pel cansament o per respecte? La tesi exposada, explicada i consensuada és aquesta segona: respecte! Un respecte que -això ho afegisc jo- algú prenguera!
Bé, és dia 19 de març i és festa. Vos conte el que vull i vaig a desdejunar, que avui hi ha bunyols.
La coneguda colla de Salvem Catarroja enguany està passejant la seua peculiar “falleta” en la qual expressa, una vegada més, que no està d'acord en el que fa l'Ajuntament local. Expressió democràtica itinerant que, d'altra banda, no fa més que el que cal que hi facen, en Catarroja, algunes falles: criticar, denunciar, tirar de sorna i ironia; no només burleta submisa. Ah!, vull fixar l'atenció sobre la gràcia de la Falla de la Regió en la seua crítica contra el Nou Mil·lenni. Si volem tradició, amb paper-cartró i fusta i una mica de “fer la punyeta”. Que aquesta nit tot es crema!
Però l'incombustible afany de la Plataforma continua, en la plaça o fent camí pels carrers del seu poble. I tot i anar de “Anonymous” , que està de moda, donen la cara i la talla.
Per la meua banda, gràcies, Salvem Catarroja. I enhorabona!

miércoles, 9 de marzo de 2011

Missatge

Dards o flors,
bosc confós, feliç soroll.
Coloms voletajant
prop de gavines en zel.
Ombres errònies
d'un fictici cel
-fictici o fals?-
amb llampades fugaces,
incertes: flors o dards?
Somriures amb dues cares,
del costum acostumat.
Missatge ben pagat,
de preu elevat,
profitós per a uns,
per a un altres malgastat.
Alhora flors...i dards!


(La indolència segueix
tocant al piano: “Catarroja
en Si menor”, adaptació
de l'opera “Nou Mil.lenni”)

martes, 8 de marzo de 2011

Necessitat o moda? (En desacord, però, adherit al Dia de la Dona)

Deixa'm, dona,
ser com sóc
des del goig que tu ets!

Goig en mi,
per la platja intuïda
en el mar total:

Vida!

Que on va l'home,
l'ésser pobre, sense tu?

Sense el bes
i l'harmonia intel.ligent,
qui és més?

Qui descansa en qui?,
i qui, perquè tu vols,
es creu el fort?

Deixa'm, dona, arrelar
esta flor d'homenatge
d'un vuit de març.

Un gest que no et cal:
que l'aire de dona
ja fa temps que vola alt!


(És l'horitzó que veig des de casa)