En acabant tornaré a l'hort

És el paisatge del meu 22 de maig,

capvespre rogenc de recompte

de paperetes, vots d'il·lusions i de pors.

Plaça de ciment enmig del poble,

bancs de fusta, un somriure i un plor.

Festa i dol, llum i fosca, esperança,

i, dintre nostre, el viatge comença;

un petit equipatge: només la remor

d'aquelles espardenyes sense veu,

aquells pares i fills del singular lloc.

I, quin deu empara tan malsonants noms?,

si jo mateix no vull el seu record!

Recompte de vots i sospir de qui guanya.

Que guanya..., d'un poble, la seua mort.

Demà parlarem, que fidel i tot,

cansat, en acabant tornaré a l'hort.

(Al banc de fusta, al somriure i al plor!)