Com si el fred escalfara
i el gris es tornara verd...
Si la por es fera esperança
i el badall de llum fos cert,
jo cauria de genolls
i, com si orara per ma casa,
parlaria sense veu
com sense ulls mire amunt
i, en cercant un déu amic,
li faria una pregària:
Deixa'm sol amb els meus
que hi visquem l'hora santa,
al temple que venerem
perquè fon de nostres pares.
El cos i la sang d'ells
són la meua eucaristia...
Com si fos que jo cregués,
junte les mans mentre pregue:
“Canvia'm
mercaders i mercaderes
per una parròquia d'arbres”
Que tots plegats contestem,
si veiem la llum del teu Sol:
“una paraula teua és prou
per salvar l'entorn nostre”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario