AHIR, HUI... TU!

A l'hora clara
de la matinada
la barca se'n va...

Si em talles el vent
-si li'l talles a ell-
qui podrà
defendre's del temps?

Ni jo, ni ell,
ni com nosaltres
aquells,
que gosen fer-te front,
ni qui, ple de llaments,
resisteix,
qui, fins l'alé darrer,
defense allò seu
de mans com les teues,
que seques i brutes,
trenquen les veles,
s'enduen el vent,
neguen les aigües
i allunyen l'arrel.

Si no ens deixes
al sequiol de la costum,
marcar l'estela
i ho deixes nu,
vols sols la mort,
la distància, el fum.
Vols horta i port,
tu: l'únic viu.

Vols port i niu,
tot per a tu!

Voldria dir que t'aprofite,
però no puc...