BOIRA

Al matí d'avui,

del divendres darrer

del mes de gener,

boira

que amaga les brutícies

i deixa passar, valents,

els raigs de sol primers.

Boira,

que ens allunya

dels passats dies de vent,

del seu record insolent,

que, difusa la llum,

ens fa creure, inocents,

que els ocres i els verds,

els vermells, els grocs

i els blaus del cel,

són com eren...

que no han canviat

l'horta ni el camp.

Boira, mística visió

de nostra il.lusió covarda,

ha fet deliciós

el dia nou.

Més tard,

quan la boira se'n va,

Déu !, la realitat.