Oh got de ví,
com calfes la sang
i em regues el pit !
Estic tranquil
i em fas sentir fort.
L'arbre que hi há en mi,
ahir sec, demá amb flor,
s'obri a la frondossitat !
I DESPRES...
Ja ací la paraula meua,
la que obri els llavis.
Eixos llavis que ara meus
compartixc amb els que vull,
els que'm volen i als que tinc
per a dir junts la paraula:
La paraula ,roin,lleja,
com un clam endins
que no acalla ningú,
la paraula exacta és: tu !
No hay comentarios:
Publicar un comentario