sábado, 31 de enero de 2009

GOT DE VI

Oh got de ví,

com calfes la sang

i em regues el pit !


Estic tranquil

i em fas sentir fort.


L'arbre que hi há en mi,

ahir sec, demá amb flor,

s'obri a la frondossitat !




I DESPRES...


Ja ací la paraula meua,

la que obri els llavis.

Eixos llavis que ara meus

compartixc amb els que vull,

els que'm volen i als que tinc

per a dir junts la paraula:

La paraula ,roin,lleja,

com un clam endins

que no acalla ningú,

la paraula exacta és: tu !

No hay comentarios: