Els primer dies de estar
prop de aon tu estas,
la rastrera de emocions,
suposades novetats
que, sospitades, no ho eren tant,
van supondre un descontrol,
¿o era desfici ?,
al meu cap i al cor.
Et vaig coneixer, tot i quan
ja et coneixia de abans.
La coneixença, al costat,
del que de lluny era ja desencant
em feu entropessar
amb la trista realitat:
Ereu i sou tots igual!.
I per dalt de lo imaginat
el que alli em vaig trovar.
Em vaig anar fugint, asustat,
i saps quànt em va costar:
per que aixir d'alli és amarg,
obstacle llarg a superar,
és amenaza i promessa
de ceguera i mudessa...
És, qué et tinc que dir?,
el que sabeu tu i aquell
que, volent-se'n anar,
es queda!
No hay comentarios:
Publicar un comentario