miércoles, 28 de enero de 2009

REVELACIÓ

Els primer dies de estar

prop de aon tu estas,

la rastrera de emocions,

suposades novetats

que, sospitades, no ho eren tant,

van supondre un descontrol,

¿o era desfici ?,

al meu cap i al cor.

Et vaig coneixer, tot i quan

ja et coneixia de abans.

La coneixença, al costat,

del que de lluny era ja desencant

em feu entropessar

amb la trista realitat:

Ereu i sou tots igual!.

I per dalt de lo imaginat

el que alli em vaig trovar. 

Em vaig anar fugint, asustat, 

i saps quànt em va costar:

per que aixir d'alli és amarg,

obstacle llarg a superar,

és amenaza i promessa

de ceguera i mudessa...

És, qué et tinc que dir?,

el que sabeu tu i aquell

que, volent-se'n anar,

es queda!


No hay comentarios: