martes, 27 de enero de 2009

A MIQUEL MARTI, SULEMA!

Sols ens consola

saber, creure o pensar


que tu,


aon has estat i aon estas,


has vençut.


A que sí !



Descansa en pau




….......................................


Se insinúa el silenci


com si t'hagueres callat,


pero dolça i educada


la veu torna,no se'n anat!


I el teu entorn aguarda


vore com gira la barca...


…...................................


Tens el bes de tots:


el cel, el llac i el Port


i tens...


ja!, ja se que no és prou!


…..................................


Però també tens les veles


i ara les ales...


per a pujarte'n ben alt,


tan alt com visqueres,


Miquel Sulema,


gran, sabut i valent...


per més que't vullguerem dir,


Tu ja ho saps-