TU VES AON VULLGUES

Tu ves aon vullgues,

que jo me'n he de anar

al meu sommi lliure,

a viure sommiant,

teixint el meu temps d'espera,

dibuixant camins de xiprers

-tu a la palmera tens entema-

i obrintme portes cada dia,

ara un palau o una barraca,

ara,si vull, una masia,

que'l sommi es meu,recorda!

I ,quan em plau un batre d'ales

si vull de gavines,

de angels del cel

o de anecs de l'Albufera.

Tu ves aon vullgues

mentres et deixen,

a la trona ficticia

d'un conte de plenaris,

a la sala ben cerclada

d'un vastissim cor d'edils,

d'ocells fidels,

de ocelles amb vel

o velades...

de vesprades-nit triomfals

que donen pass a les albes

reseques i buides,

complexes,absurdes

i a decissions i actes

incalificables.

Tu ves aon vullgues

que jo vaig a esperarme,

a llegir,primer, el acta

´ després a moure les ales.

Però ara les meues,

les que tu no controles!