A les primeres clarors
del endemá,
possát a la reflexio
d'allo escoltat,
aón ?,ah!,
al lloc recent inaugurat
que, per lo vist,
té el contingut
el mateix que al costat.
Per si no t'has adonàt,
és el nou ajuntament,
el tróss afegit,adossat
i el qu'és pijor,
comunicat ?...
Al arribar a aquest punt
veig clar: han tingut que fer
al menys un forat,
al palau vell
i de nou , tranquilament
com si fora d'ells.
Però és igual,
intuixc la explicació
amb casi nou mil raons
que no les vull escoltar-
Jo aón volía arribar
era al solage del passàt,
a la cruèl ironia
d'una veu diguent per onda:
“ aguila un cridant al niu”
i el niu no sé qué contestá,
però l'anima profonda
de les pedres del costat,
tingueren que tremolar.
Fòra, a la plaça,
xiuxiulejaba el vent .
No hay comentarios:
Publicar un comentario