EL LLUM APAGAT

El llum apagat i encesa la foscor,
ulls ajustats que s'acomoden
per veure, allò que no és, com era abans.
Els ulls, plorosos per l'esforç,
somien que ho veuen:

El barranc, el llac, llits complidors
abans de estar descoberts
pels dies agressors.

Se'n va la fosca i torna la llum;
els ulls, presoners per mirar
la bassa buida del demà,
s'obrin darrere de reixes.
Veuen que ho somien.

El Poyo, l'Albufera, preses del progrés
-el mateix progrés que l'Horta-
afusellades pels diners.

El llum, ara, no cal encendre'l.
En la tomba dels pobles i els dies
no hi ha res a veure.
Els morts i els cecs miren a palpes.
I veuen més que uns altres!


(Deixar el Nou Mil.lenni
redueix el risc.... )