CREPUSCLE

Al crepuscle

del inici i el final,

gens definits,

el minuscul senyal.

Al anar

i en tornar del passeig

pel triangle desfet

(que no és un triangle

però en aquest poble

res es nomena pel seu nom),

allò del vent i el cel,

en la meua visió,

es va alterar.

Primer un corb,

després un altre,

o era femella ?.

Poc a poc

el camp arrassat,

per ocells negres i danyosos

que ompliren l'horta de sang.

Quants havien ?.

Aleshores no ho vaig saber.

Per por em vaig tapar la cara,

amb branques de flor d'un taronger

i corrent a casa.

Encara estava ací !.

En pujar a l'estudi

vaig traure les actes...

ja sé quant corbs eren.

L'obstacle d'avui superat.

Al crepuscle de demà, Déu proveirà.