Primer, el plor.
Després, la mort.
I tard, com sempre,
el dolor, la queixa,
el dol !
Primer, la indeferència;
després,
quan el mort o la morta
son cos present
però no presencia,
quan no mira,
ni sent, ni és...
què bona era !,
què necessària
i com la trobarem
a falta.
A la merda el plor,
la queixa i el dol !
Abans de morta
ja era oblit,
destorb...
A la glòria el déu
i lladre
que se l'emporta.
I en el cel de la desídia
i la poca consciència,
Déu aculla a l'horta.
Amén!
No hay comentarios:
Publicar un comentario