Poble amunt, pel cel de Catarroja,
al mateix lloc que era l'horta,
puja i cau, dubtós i confús,
el malparat catxerulo.
A mercè del fil capritxós
i el vent de dalt que el governa.
Un altre vent és el de baix,
el de la mà que ho aguanta..
Mà de xiquet i mà inocent,
com l'inocència confiada
de la bona gent.
Però ja n'hi ha prou!,
és pasqua i temps de la mona;
és temps de botar la corda,
de jugar a la tarara...
Ja està bé, redéu!,
és pasqua i no hi ha escola;
les mones y micos a casa,
i la corda ... ofega massa.
... pasqua i no hi han sequers
ni espais lliures, ni llorers...
ni gens d'arbres ni paratges
on jugar els fills i pares.
Els berenars campestres?,
romanços i petiteses !
És pasqua i el catxerulo vola,
és temps d'eixir al carrer
i afegir-se a la revolta,
que, pel cel de Catarroja,
ja no s'olora a la flor
de la perduda taronja.
Per el cel de Catarroja,
s'escolta el clam de la plaça.
És el poble que ,,,plorava
perquè'l catxerulo...li volava.
El catxerulo de l'horta!-
(Arreplega fil i anem-nos,
que ve la colla...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario