La presència d'elles, primera al finestral
que m'obri, abans del sol, la llum del dia,
Silenci musical i dansa india
que em tempera el sentit temporal.
Ja sé que encara està el bosc de canyes!;
dolça visió, sinfònica alegria,
l'ansia d'una por, la meua, que sospira.
Encara no ballen amb músiques estranyes.
Càntic desvelat pel so de l'amenaça,
llenç de verds i grocs lluminosos al sol.
Un dia més, el ball de l'esperança.
Trànsit del canyar sentenciat a mort,
del verd i el groc al negre, negre de dol.
Acaba el ball...de canyes, hort i casa!
(També s'acabat el lirisme barat
i tinc que cridar: fills de la gran...
Pobres mares dels lladres de mercat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario