MIL.LENNIGRADO

Poble fred i estepari

de la estèril horta valenciana:

aïllat entre els oasis

de propera terra hortolana.

Gris i sec, a Mil.lennigrado,

del cel li va caure la sort.

Déu existeix!

I els seus enviats també.

Què seria de la estepa-horta

si no hagueren vingut ells ?.

Altres pobles del entorn

no van ser tan beneïts;

els pobres dels seus veïns

treballen des de bé enjorn...

cultiven hortalisses,

taronges, arròs o llimes,

però no juguen al golf.

Mil.lennigrado està viu, nou!.

Als seus carrers cau la neu

i no es veu ni el cel ni el sol.

I els seus fonaments tituben

quan el vent de llevant es mou.

A través de la finestra

un home amb boina mira.

Amb els ulls veu Massanassa,

un tros d'Albal i Paiporta.

Amb la ment, Catarroja.