El desfici m'aboca al insult;
a la paraula lletja,
a vessar de pressa
l'adjetiu més curt:
lladre, merda,
cafre, cuc,
fals, porc, brut...
La pressa que tinc
del camí recte i net,
l'obstacle de pedra
que destorba, que disfressa
i embruta el dret,
em porten més lluny
del insult primer...
Tinc pressa, desfici...
i als ossos l'ansia
que ensopega
amb pedra. ara una altra,
que em crida a l'espera,
a l'herba del seny,
a la gespa de calma...
La pedra s'arrodoneix,
com el desfici, la pressa
i el sentit de la distància.
Correctes papers fets un feix
insten, al.leguen, denuncien,
davant jutjats de decència.
Del insult primer a la docta
i justa esperança
de la darrera sentencia.
I a la claror d'ella,
la pressa, el desfici i l'horta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario