sábado, 26 de junio de 2010

Les brases d'una festa

Olora el lloc a herba-sana,
a alfàbega i a calma,
al seré de l'endemà
quan la lógica decència
ha deixat ben net el lloc.

Aforisme de la colla:
reivindica quan hi ha manca,
provoca, somriu, treballa.
Crema al foc de la foguera
d'un sant Joan de nit i màgia

la denuncia, feta falla,
de la presumpta indecència;
la ineficàcia assalariada
amb màscara de democràcia.
La raó ho testifica!

Les brases d'una festa,
al cor i en defensa de l'horta,
han estat revifades per flames
de diferents pensaments;
clar, que tots eren d'esquerres.

Però olora el lloc, també,
a camí, sense asfaltar, obert
a tots els quals no vingueren.
Alli, tots érem llicenciats...
amb títol, honoris causa, d'amistat.

La resta, se suposa!

( L'espai, un any més,
agraïx la deferència: a l'Hort de Ferrís,
a Salvem Catarroja i a un amic
que ens va acompanyar...tot i que
a les sis del matí se n'anava a treballar)

jueves, 24 de junio de 2010

Encara no

Encara no
se m'han assecat les ganes;
serenament descansen!

En primaveres de nits
anhelen estius
que no hagen d'acabar-se,

De pell de pits no marcits,
com les ànsies no mortes;
encara no!

S'han fet eternes,
amb l'eternitat del temps
en lluita contra l'home.

Encara no,
el silenci meu, és que em calle
perquè no tinga veu,

i si ara no vole
no és que m'he quedat sense ales,
encara no!

(Potser més endavant ens trobarem
en el vol, en la veu, en les paraules)