Un dia de calor

Potser la culpa és compartida:
el sol abrasador,
estar una estona tot sol,
o els arbres d'aquesta terra
que crec meua sent de tots...
Un dia de calor
quan emborratxava el sol,
la cervesa i el record.
Un juliol de triomfs...

Enhorabona a tants
que no voleu el “nou mil.lenni”.
Jo, tampoc!!

Però, gràcies a tots,
tot i que no estigueu als blogs.
Ni espereu cap vot!

Un cami real

Un camí real, lluny de ser reial
és sendera de manques
en la realitat: el rei real és reina.
És la fam!

Totes les fams, però,
la cruenta fam de qui no té pa.

Un camí real i quotidià:
un home furgant en les escombraries.
Un vers sense trellat.
Una impotència covarda.

No sé quina cosa fer
mentre l'home sofreix de fam.

Tots els dies!
I en un poble com ara el nostre.

CATARROJA, nou de juliol de
l'any 2010

Tu ets

Tu ets, poble, el llarg camí
de temps i sentit
que, voluntari, he seguit.

Entre un pont real
i un altre fictici.
A la vora de la via
que ha encarrilat els trens
de la meua vida,

tu ets, poble,
la meua passió ara confusa,

perquè la gent que ara tens...

Què passa, poble?,
per què els fills,
dels teus temps i pares,
ja no són com eren ells?
Aquella olor, l'estic perdent.


(Eh, que no plore. Perquè m'ho aguante)

I, si per escriure açò, no he de pagar un impost,
ho vull dedicar a l'estimada familia que, avui,
en vore'ns pel poble, amb entranyable somriure
ens han dit: “Ens anem al Port”.
Per aquestos amics!