sábado, 28 de agosto de 2010

Ponent

Calor sofocant, extremat;
punt geogràfico per on el sol,
cansat o avorrit, es gita a dormir.
És, el ponent, l'oest de la terra,
sempre que aquesta
tinga el nord davant...
És també, el ponent, el vent de l'oest
que, en el cas valencià,
és vent que ens ve de la meseta...

Ai, ponent!,
d'allà d'on véns i on arribes,
què pretens?

En quin partit milites?,
quina ideologia tens?.
Al niu on jo nie, et temem.

Infidel ponent valencià:
per a qui treballes? Tu també?
L'horta està abandonada,
tu saps bé per què!
En cremar-la,
ens fas l'ànima cendra.
Ai, ponent!,
mira amb voluntat l'esquerra,
i respecta'ns la terra.

Que no és contra tu, ponent,
que Catarroja,
hauria de fer la guerra.

martes, 24 de agosto de 2010

El fum de l'entorn

El fum de l'entorn fa olor d'amenaça,
endegant el paisatge de després de morta,
cadàver de l'horta, calavera d'arrels
covardament incinerada;
festa funeral de vergonya escrutada.
Indrets que el menyspreu ha fet tombes
on jaure sense dol, sense memòria
i sense almenys el consol
d'un rés mortuori, una pregària
pel seu etern descans...
El fum de l'entorn fa olor a podrit.
Serà per allò que assembla
o que el triomf de la merda somriu?


(La premsa d'avui, diu una altra cosa?
Inspirat en la noticia del mercantil valencià,
de sis incendis a Catarroja. 24 d'agost 2010)