“A mi, què m'has de dir?”

Del títol, de moment, oblidem-nos. Més tard ja en parlarem. Ara, des de la serenitat de dos dies desprès, parlem de falles ja passades, ja cremades, ja gaudides i, com no?, ja sofrides. Però, millor no parlem tampoc de “les fallles”; les pobres!, si només són coses inanimades, idees i somnis d'uns pocs homes i dones. Molt pocs, llevat dels artistes fallers, els treballadors dels monuments, que amb diners, donen al faller, a les comissions, unes figures de cartró i algunes idees, de crítiques amorfes, de excuses políticament correctes per tal de passar uns bons dies de festes.
Ah, però, cal la llum de la fallera/el faller per controlar-se. I dic llum en tota la seua amplitud d'accepcions...Ja sabeu!

Disculpeu-me, i animeu-vos que ja acabe. És que tampoc no volia parlar de les falles, sinó de les places on s'hi planten -o les palplanten- ; d'aquelles àgores gregues, espais públics oberts, centre social de cultura, de política i -altra volta, com no?- de comerç. Innocents grecs!, al segle XXI i al País Valencià, si a l'àgora es planta una falla, l'accés s'hi restringeix...És la democràcia pintada de blau. Clar que no de tots els colors blaus.

I ara sí que pose punt i final dient per què el títol. És un homenatge a un bon amic, qui em proporciona, sempre a mitges, suculents esmorzars de diumenge. En dir-li jo, “què bo que està el que has cuinat”, ell em contesta: -“ a mi, què m'has de dir?” Com que, pel que fa al que vos he escrit, només ha estat pel “segrest” (entre cometes,eh!) de la falleta de Salvem Catarroja, ja m'imagine que els dos o tres que em llegiu, acabeu dient: A mi, què m'has de dir! I tots, vosaltres i el meu amic, amb una vanitat d'allò més sana.

Falla vianant

Astúcia de l'oprimit o interès del tossut? Fugida d'enfrontament pel cansament o per respecte? La tesi exposada, explicada i consensuada és aquesta segona: respecte! Un respecte que -això ho afegisc jo- algú prenguera!
Bé, és dia 19 de març i és festa. Vos conte el que vull i vaig a desdejunar, que avui hi ha bunyols.
La coneguda colla de Salvem Catarroja enguany està passejant la seua peculiar “falleta” en la qual expressa, una vegada més, que no està d'acord en el que fa l'Ajuntament local. Expressió democràtica itinerant que, d'altra banda, no fa més que el que cal que hi facen, en Catarroja, algunes falles: criticar, denunciar, tirar de sorna i ironia; no només burleta submisa. Ah!, vull fixar l'atenció sobre la gràcia de la Falla de la Regió en la seua crítica contra el Nou Mil·lenni. Si volem tradició, amb paper-cartró i fusta i una mica de “fer la punyeta”. Que aquesta nit tot es crema!
Però l'incombustible afany de la Plataforma continua, en la plaça o fent camí pels carrers del seu poble. I tot i anar de “Anonymous” , que està de moda, donen la cara i la talla.
Per la meua banda, gràcies, Salvem Catarroja. I enhorabona!

Missatge

Dards o flors,
bosc confós, feliç soroll.
Coloms voletajant
prop de gavines en zel.
Ombres errònies
d'un fictici cel
-fictici o fals?-
amb llampades fugaces,
incertes: flors o dards?
Somriures amb dues cares,
del costum acostumat.
Missatge ben pagat,
de preu elevat,
profitós per a uns,
per a un altres malgastat.
Alhora flors...i dards!


(La indolència segueix
tocant al piano: “Catarroja
en Si menor”, adaptació
de l'opera “Nou Mil.lenni”)

Necessitat o moda? (En desacord, però, adherit al Dia de la Dona)

Deixa'm, dona,
ser com sóc
des del goig que tu ets!

Goig en mi,
per la platja intuïda
en el mar total:

Vida!

Que on va l'home,
l'ésser pobre, sense tu?

Sense el bes
i l'harmonia intel.ligent,
qui és més?

Qui descansa en qui?,
i qui, perquè tu vols,
es creu el fort?

Deixa'm, dona, arrelar
esta flor d'homenatge
d'un vuit de març.

Un gest que no et cal:
que l'aire de dona
ja fa temps que vola alt!


(És l'horitzó que veig des de casa)