Això era Catarroja:

El costum i la cautela,
la fam saciada
-o saciant-se-
pel mil.lenari enginy,
el que avui diuen dret,
de treballar...
per menjar i fer diners.

Vàcua la gent d'antany?,
ignorant i neci, un poble
que ha pescat i llaurat?;
que ha dut als fills a l'escola
i que, de més d'una riuada,
s'ha redreçat.
Des d'aquella Catarroja, ¿aquesta?.

Això era.
I cal que ho siga encara;
benvinguts tots els de fora,
que també sou Catarroja,
sou pa, paraula i faena,
sou l'arrelat demà,
la cistella, el treball...

cultura, Albufera, carrer,
fàbrica, taller,
llengües i comerç...
com era abans, però ara més;
en lloc d'un, dos bars;
ara quatre en lloc de tres:
esglésies, bancs

i un centre de salut més gran!,
més metges i mestres.
I més dignitat,
i més llibertat;
i més vergonya on cal.
Menys consistori de palla,
menys “progrés”i més avanç.

Això era Catarroja.
Això serà,
quan el vell nou mil.lenni
quede soterrat pel fang.
El fang de sempre
de l'horta i del port,
de solcs i de sèquies de trellat.


(encara que jo no siga
ocell de “niu diví””,
tinc dret a somiar)