No m'insultes

I no és un prec. És una ordre!:
No m'insultes
-sóc espai i em crec poble-
en contar
les mentides que em contes.

Hom llegeix de tant en tant:
premsa diària,
safardejos, alguna consulta
especialitzada.
Ah, mira!, algun llibre de poesia
i, fent com qui no fa,
una pàgina -web?- es cola!.

Del consistori,
a qui li corresponga
-l'espai sap a qui!-,
reb el meu ego subjectiu
l'insult que encapçala.

Es tracta “del dia de la dona”,
concurs de redacció,
jurat i premi...
Aleshores se n'adona!,
ve l'embolic, la confusió.
Por!...lícita i humana,
però, ni ho són tots
els qui hi estàn...
ni-cert i ferm-algú/algun@ que hi és
no hauria d'estar.

Obrim pas a l'acte
i ja en direm més.