Senderes entremaliades

Per aquestes vaig, les camine
amb la pressa de qui fa tard.
Senderes que menen
al mar dels amors complicats:
dues llengües, dues estimes,
sense saber quina és més.
Que no han de ser les dues?,
que no ha de servir-me'n,
un sol cor per a dos volers?

Senderes d'un desfici
vorejades per dos noms,
dos recers en l'idioma gran.

Aquest en el qual parlen:
la vida, les terres, els mars,
les ànsies, les toleràncies,
els amants de llibertats;
la precisa llengua del poble
que viu l'autenticitat.
L'idioma après a l'escola
que t'ensenya a caminar.
Per senderes i a cel obert.


(8 de maig del 2010)
A l'espera de les Trobades 2011,
a Catarroja, i amb els dos noms.