És el paisatge del meu 22 de maig,
capvespre rogenc de recompte
de paperetes, vots d'il·lusions i de pors.
Plaça de ciment enmig del poble,
bancs de fusta, un somriure i un plor.
Festa i dol, llum i fosca, esperança,
i, dintre nostre, el viatge comença;
un petit equipatge: només la remor
d'aquelles espardenyes sense veu,
aquells pares i fills del singular lloc.
I, quin deu empara tan malsonants noms?,
si jo mateix no vull el seu record!
Recompte de vots i sospir de qui guanya.
Que guanya..., d'un poble, la seua mort.
Demà parlarem, que fidel i tot,
cansat, en acabant tornaré a l'hort.
(Al banc de fusta, al somriure i al plor!)