jueves, 25 de agosto de 2011

Com si fos que jo cregués

Com si el fred escalfara

i el gris es tornara verd...

Si la por es fera esperança

i el badall de llum fos cert,

jo cauria de genolls

i, com si orara per ma casa,

parlaria sense veu

com sense ulls mire amunt

i, en cercant un déu amic,

li faria una pregària:

Deixa'm sol amb els meus

que hi visquem l'hora santa,

al temple que venerem

perquè fon de nostres pares.

El cos i la sang d'ells

són la meua eucaristia...

Com si fos que jo cregués,

junte les mans mentre pregue:

Canvia'm

mercaders i mercaderes

per una parròquia d'arbres”


Que tots plegats contestem,

si veiem la llum del teu Sol:

una paraula teua és prou

per salvar l'entorn nostre”.