jueves, 22 de septiembre de 2011

Soroll de la destrossa

Aquest país valencià, aquella horta;

aquest so dolent del frec a frec,

agut i aspre, entre el tronc dolent

i la serra innocent eina de destrossa.

Sota el vent mentider xerrica,

qual música estrident d'una guerra,

l'últim tall i el tomb de l'arbre a terra.

Un raconet, anònim per tants noms

com li ha donat la falàcia, agonitza;

la brossa governa amb l'excusa daurada

d'una demòcràcia que hi vota la dreta,

és un raconet que perd nom i vergonya.

Enmig, ma casa: somni i angoixa;

la seua pena, aquesta Catarroja...

Aquest país valencià, aquella horta.