EL CORATGE QUE CAL

Tens l'alé inestimable
de fer-te valent
tenint por.

Tens, aparentment,
el coratge que cal,

la claror, més que un altre,
per a veure clar
quan el poble està a fosques.

Tens, innat o forçat,
el coratge que cal,

per a passar de tant
com per a no deixar passar,
quan l'interès s'ha acumulat.

Tens...el coratge que cal
al valent covard,

el vestit, la disfressa,
el comandament de la tropa
doctorada en no pensar.

Creus que tens el ciri popular;
i no veus la impopularitat.

Però tens el coratge
del ceg, que en la retina,
mai no li canvia el paisatge.

I el coratge que cal
per, amb dolçor verinosa,
“construir-te” el final.

(És clar: el final anhelat)