NO ENS CANSA LA LLUITA

No!, encara no.
I menys ara, quan
venen a casa ,
i en safata de plata
et porten el cap.

Cap que és metàfora,
tot i què el qui ve parla,
amb llengua descarada
i amb l'accent de Catarroja,
tot el que bé li ve en gana

Com que coneix a Xirivella,
al “Florero” (així el nomena),
a la regidora estrella,
titol imaginari que ell li posa
a “la edila”barraquera;

ah!, i no es deixa
en la sentència,
a l'anònima ex-alcaldessa,
lady viatgera
que un dia va anar a Anlaterra,

i (sic) el bitllet
no el va pagar ella.
Que ve de l'escola fallera,
que és mora o...lo que toca.
Quan toca ser, s'acomoda!

Però la lluita no ens cansa,
li dic a qui ve a ma casa.
I sé cadascú quí és,
igual que ho sap ell o més...
Però ell, oficialment, els vota!.

(Ai, si el Xiri...s'assabenta!)