QUAN LES BARBES DEL CABANYAL...

S'ha vist i encara es veu passar el perill:
expoli, saqueix, destrucció,
en solemne processó d'esquenes als veïns;
emboscades sota pretext de progrés
i vigílies a santa modernització...
M'he perdut pels camins rurals i els carrers,
entre la paciència i els credos d'ells,
vivint i veient viure la fe
de valors a l'altra banda dels diners,
del pornogràfic poder a l'empara
d'un vot democràtic mal entès.
Hi ha a prop -del poble que sóc- una ciutat
que mira malenconiosa cap al mar.
Cap on mires tu, Catarroja?

De moment, al Cabanyal, enhorabona!,
però això, a més d'un, què més els dóna?