Reliquies rurals

En són unes poques,
una o dues vintenes?:
Als estrets bancals,
aliniats de dalt cap avall
-o a l'inrevés,segons es mire-
s'alcen,
en esclava llibertat
silencioses oliveres...

No són meues,
però com si ho foren!

Que a cegues, no vaig veure
unes mans de pare i mare,
unes suors que humitejaven
flors d'il.lusions i de somnis?

Un passat que mai no passa,
un somriure rural,
sempre riu present!,
que parla sense paraules:

porta en veu alta el missatge,
que l'eco, de l'amor als fills
i de l'agraït temps, repeteix:
“ho faig per mi...i per vosaltres”.

Com no s'han d'escoltar
els dolços clams d'oliveres
amb tendres paraules de pare?

Que no ha de ser que ens diuen,
amb veu tremolosa de l'home
i en silencis d'il.lusions?: us estime!

Reliquies rurals,
amors sentits...que em guarde.
Com que he tingut
cultius d'horta que recorde.


Les oliveres d'avui, 6 de març, han estat cases del Cabanyal.
Al cel d'allà volaven unes maleïdes gavines, amagades pel
vol alhora de més de 50.000 folis, de reliquies de Gurtel o de
vergonyes...
Com diu el meu amic: No et mareges!
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------