El lladre, robant, ha assolat l'ànim

De l'erm groguenc van fer un verd verger,

quatre mans concebent rebrot de l'horta;

plantem tomàquets al mig, i al recer,

caramull d'hotalissa omplint l'erola.

Delicioses albergines fent d'esquer

obrin als lladres malparits la gola.

Robem-ne ací i farem un bon almerç,

i el suat esforç en un no res s'assola.

Ràbia i desconsol, però, l'ànim avant.

Ara plantarem carxofes, regarem;

i entre nit i dia vetllarem el camp.

De matinada els tornen a robar.

Paciència o escopeta, què hi farem?

El dubte ha assolat les quatre mans!

(Incendis o robatoris?,

autoritat de Catarroja, el dilema és

només nostre, no? Bon estiu)