LLOA DEL SILENCI

Eloqüent silenci
que em parla tant de temps;
remor sorda
que sabia sempre
de què em parlava.
De qui !

Contra el vent
però confiant en ell.
Perquè en ell vola el temps
que va fent-se vell,
i ric
i lliure.

Eloqüent silenci
que, despert, es fa somni
i arrimat a una vora
de la vida i de la edat,
a crits ja et parla
de...la llibertat.

I, què més lliure
que el silenci ?.

Potser una paraula.

Però...
i si, a l'oceà de l'estima,
no és l'adequada ?.

(A L.S., segur que , encara,
sap per què.)