SEMPRE ADMIRADA

Sempre admirada
dignitat!.
“Rara avis”- estranya-
en l'ocell polititzat,
plomatge complex
i patrimoni incert,
que, des de la nit del vot,
troba el sol
de la cadira i la clau;
té la sort
-que en la democràcia nostra
no és altra cosa-
del govern i la font
de la que emana
el seu sou...
I, d'açò, hi ha algú
a qui excloc...
però el magnífic son
de creure en ells,
els polítics ocells
disfressats de dignes,
s'esfuma al despertar.
A l'eixida del sol,
aquest home que sóc,
amb somnis de dignitat,
ja coneix
als homens que són!.
M'enfonsa la realitat
i busque suport...
de vegades
treballant l'hort;
ara, com plou,
a la riba d'aquest blog.