TEMPS D'ALTRES TEMPS

Anem de viatge cap als dies,
els dies següents certs i nostres.
Asseguts en banc de fusta
d'un tren amb somni de lletra;
tossuts i inocents,
impacients sense fronteres.
Anem en el tren i en el temps
que, abans, ja van viatjar altres.
Anem aprenent
què farem amb tant de dia,
tanta saviesa, tanta vida.
En el temps, d'aquells
i de tots els temps,
creguts per la lletra apresa,
sabem llegir el nom
de cada estació on arriba,
el tren, el temps,
la vida.
Però no s'aprèn que cap d'ells
mai no es para!.
Ni en el temps d'altres temps
ni en el de ara!.