viernes, 1 de octubre de 2010

El neci sóc jo

Ho sóc bastant, de neci,
per estar a l'expectativa.
O a pesar d'això.
Expectant davant l'opinió
d'un i d'altre.
L'assumisc amb fe
i alhora me la qüestione;
no debades, ,
abans que neci sóc poble*.

I dic: el neci sóc jo,
per la lògica por al paisatge
de l'entorn que m'embolica:
mandrosa promesa,
esquerrana,
a la vora de qui governa.
Que governa la dreta?,
doncs, el neci seré jo
per esperar a l'esquerra.

(I l'espere!, neci i tot )

Al qual i a la qual corresponga,
que...ja sabeu qui sou.

*aleshores Catarroja

No hay comentarios: