Havia estat un poble

Havia estat un poble
amb el mateix nom que encara té,
Catarroja.
Hi era nostre, de la gent;
la d'ací i la forastera,
que en arribar ja no ho era.
Per dir-ho aixi: el progrés
va fer-ne, d'ell,
un poble que ja no ho és:
ni d'horta ni de ribera.
Tot i estar convenientment sempre,
l'Hortta i l'Albufera,
en boca dels dirigents.

Eh, que açò...
només són impertinències
d'un vell, com el poble,
que no ho vol ser, vell!
Però avui he anat al mercat
de Catarroja,
el de dins, reformat,
i he visitat tres parades:
hi despatxaven cordialitat.
N'he comprat tres quartes
i, mira per on!,
en arribar a casa i amb els núvols
damunt del camp, com amenaces,

vull tornar a saludar:
A Pep, a Dora, a un altre Pep...

cordial i antic vaïnat.


(Captiu, però, de tants amics
de Catarroja
que, venint de fora, els tinc!)