ARA SÍ

Perdoneu, callem,
jo també, i fins el silenci.
No ho sentiu?
Jo sí.
No sé d'on ve,
però ho sent.

Qui guitarreig!
Quin vol de notes,
què dolçor, què tendres!

L'acústica perfecta
arriba als meus oïts,
entra suau al meu sentit,
entra en mi tot
i estic feliç.

No sé si la guitarra
volia en mi parlar...
però sé que alguna cosa ha dit
i jo li vullc contestar
però em perc en l'afany,
sense saber què respondre.

Les notes esperen,
fent prop de mi el niu.
Ara sí, sé el que dir:
El poble està viu!