sábado, 1 de noviembre de 2008

I si fóra un acudit...

Sabeu aquell que diu: "caminant, no hi ha camí"?
Ho sabeu?
En tot cas, sí que hi ha qui ho sap. I vol ficar-li remei (iconserve la inocència de xiquet).
Els homes bons, de trages Armani, corbates de seda, senseguants blangs perquè de cap color s'estilen ara, de camises de qualsevol color de moda, perquè per a canviar color no hi ha cap de dificultat, serà per diners? Serà per vergonya? Cal anar a la moda.
I la moda és (millor dit, era, perquè s'ha relaxat un poquet) fer camins, per a que Machado estiga tranquil, fer autopistes, fer jardins al menys on trasplantar un arbre i mig. En la rodona, on creuen bulevards plens de llums (de llumenàries vullc dir, la llum és una altra cosa, ja vorem!), en la rodona, deia, dos grans cossiols on plantar violetes, per si cal fer un ramet per a oferir a la dona. Si els ramets foren més (de violeta, dic) podem comprar-les a la floristeria. En poc de temps, potser es puga triar, perquè en ficaran un altra.
I més camins, i bancs (de mobiliari) portats d'algun país emergent. I bancs dels altres, per a diners, també d'alguns emergents (com es deien abans estos darrers?).
Prou, solament us preguntava hui si coneixíeu allò de "caminant... no hi ha camí". Com sé que sí, ho deixaré ja, apagaré la llum i miraré per la finestra.
Us contaré un altre dia què veig. O vos ho dic ara? Val, però un poquet i prou.
Al front i al fons, Torrent. Més a prop, terme d'Albal i Catarroja, de Picanya i de Paiporta, i una construcció recent, que no cal anomenar, si no és que vos aneu a casar.
A l'esquerra Albal i a la dreta Paiporta, Massanassa, un fumeral i... el que queda de camp.
Prou, fins ací hem arribat.

No hay comentarios: