TORNEM A LA TERRA

Tornem a la terra,
a la paraula més brava,
a la que sembra,
treballa, nutreix, i mima,
a la que rega l'aigua,
a la que sempre és nova
quan és vella pel temps,
però renaix cada dia.
A la terra que agraix
la mà que la fa produir,
que l'acaricia i l'acompanya.

Tornem a la terra,
la del llaurador en oblit,
la del malferit de sempre,
la terra que dóna fruit,
però no et fa prou ric,
ni lliure. Ni té calendari.
La que et fa promeses
que no sempre cumplix.
Tornem a la terra,
encara que sols per a dir
que no s'especule amb ella.

El nom i l'adjectiu seran nous,
però l'acció ja és molt vella!