Ja ho sé

Ja sé que m'esteu mirant
des de lluny, des de prop
i, sobretot, des de dalt.

I de tots els que sou,
uns sospiren,
altre (o altra) renega,
i sempre hi ha algú
que calla.

O calleu tots?
Valents de bars,
de nit i amagats.

De dia,
quan la llum diu
"ara la veritat!"
aleshores en silenci
obligat, covard.

Però sé
que m'esteu mirant,
i no sols a mi,
a més, quan dic jo,
no és el jo individual,
mireu més a dins,
mireu als voltants.

I jo sé
que també esteu mirant
els fruits meus
i els de tants...

Mireu les pedres, la terra,
els arbres, els camins,
lo nou, lo vell,
el que queda en peu.

Mireu la sang,
la força i la suor,
i tota la voluntat
dels que ja no estan.

Mireu, ja ho sé,
les línies perfectes
que encara hi han,
al llarg i en vertical.

Les blanques parets, la fusta
i els antics taulells,
encara que sé que res
al "projecte" vos ajusta.

I mireu l'aigua,
com mireu la vostra presa!
Mireu com i quan podreu
despullar tanta fermesa.

Mireu tant
que podeu quedar-se cecs,
perquè sords i muts
ja esteu!