dins d'ella també.
Mire de reüll la llar
però està humida la nyenya.
Sense foc,
la fredor s'accentua,
però dura poc.
La meua vital passió,
la d'escriure,
la de viure cada jorn,
un ratet i a un racó,
abocant el sac mig ple,
el que m'enduc de matí
per omplir del que puc.
Des del crepúscul fins l'ocàs.
Allò collit ho aboque ací.
Ja no tinc fred,
s'afluixa el muscle
i això, i a tu
és el que busque!
Gràcies!
No hay comentarios:
Publicar un comentario