molts privilegis a l'home.
És que a tu no t'ha aplegat?
Els núvols de la pols
no deixen al Sol
besar la flor...
però va fecundant.
Serà demà, o més avant.
Un dia el Sol eixirà
i la flor s'obrirà, viurà!
És que a tu el Sol
no t'aplegarà mai?
En octubre, roig o blau,
fa tres anys, volgueres dir-me:
ja voràs com és que no,
allò que pareix ser sí.
I hui estàs en lo mateix,
no és ja, gràcies a Deu.
Però perquè no podeu.
Ni és que no, perquè el cervell,
el teu i el d'uns quants més,
estan al servici d'ell.
Per què no et rebel·les?
A tu, com a mi i a tots,
des d'octubre d'aquell any,
ens queden eixos tres menys.
Em trobe, com tu, presoner,
però vullc obrir les ales
i volar com l'ocell...
I tu, per què no et rebel·les?
(Et parle del Nou Mil·lenni)
No hay comentarios:
Publicar un comentario