Huit zero quatre

De la vesprada, del catorze d'octubre. Ja s'ha encés la llum de fora (ai, si altres llums que cal que estiguen, se encengueren, sense importar l'hora...).
Hui, fa anys la riuada. Ah, que quina riuada? és que per als de la meua edat, la riuada fon la del cinquanta-set. Un altre dia parle d'ella, del que jo vaig vore des del balcó i al carrer, en este poble, en un barri que és moltes coses, però a més a més, és el més vell. El més oblidat, també. O no, concejal d'ell? I altra pregunta, perquè de veres que no ho sé: cobres ademés per ser-ho? Quant et paguen per això? Tant si és molt, com si no és res, m'agradaria saber-ho. A mi i a altres com jo, que no cobrem res quan, perquè cal i ho creguem, diguem no!
Però oblidem-se ara, del concejal o concejala... Hui, el que volia dir és que un d'eixos dies en que veus alguna cosa en algun lloc, que et mou a fer comentari,
Ha sigut esta vesprada, abans de les huit zero quatre, quan encara estava fora, que per a mi vol dir en el camp, entre la terra humida, entre arbres tendres i vells, entre branques seques que cauen encara que hui l'aire era poc, buit de vent. I el paisatge era gris, tornant-se negre a poc a poc, entre algun ocre o rogenc, un poc de groc o apenes endivinant-se, o més que això, sabent-se, el verd. Pel record d'altres dies, perquè ja en són molts en el paisatge mateix. Ai, si fóra eternament així...!
El comentari? Sí, és que allò que hui he vist, ha sigut en un llibre, que sóc d'eixos antics dels que... lligc doncs existisc. Perdó per l'atreviment i per si no està ben dit, però sempre m'ha agradat per ornament o costum, emprar allò del "ergo sum". I a lo que vaig, que el camí ja va esborrant-se i apagant-se la llum.
El que he llegit, que fa brotar el pensament al meu cap, entre matolls espessos de confusió i claritat, és un dit que algú digué, i com que no sé qui, ara no ho puc dir. Però el dit era aquest, més o menys: "L'ocell en la gàvia no canta per plaer, ho fa per ràbia".
Com és sols simarts deixem-ho ací, ho deixe així.
Potser hi ha qui pot viure senzillament estant, sense pensar. Deixem-lo estar!