passí a compartir el goig.
Des de la primera taula,
en la Mare de l'església,
vaig patejar el casal,
alguna cervesa fresca
i la consciència d'estar!
I quant he deprés de tant,
quanta essència en els companys,
que foren amics a l'instant,
ajudant-me a caminar...
pel camí, intemporal,
del temps que anomenen lliure,
i té passat el forrellat...
de la inquietud inicial
passí a compartir,
respostes amb sinceritat,
i fent-ho com qui no vol,
sense lliçons magistrals,
sense títols ni càrrecs,
sols per la necessitat.
I des d'aquell primer so,
com que la inquietud perdura,
s'ha fet música de cor
sense canviar partitura.
El calendari es fa llarg,
les reunions mai no acaben,
però la il·lusió tampoc.
Tot i això que, de vegades,
ara les fem en l'Hort
I en ell seguisc compartint,
amb ells deprenc cada nit,
pense, raone, sóc,
m'angoixe, desperte, vullc.
A voltes puc somriure,
alguna vegada em crec lliure
i sempre tinc ganes de viure,
i beure l'aigua que compartim.
Toquem el camp amb la mà,
mesclem joventut i lo altre
(lo altre és vell, però m'ho calle),
el cas és que açò calia.
Calia la Plataforma!
perquè esta vila dormida
pot despertar ferida
si el nou dimoni pren forma.
I no som millors que els altres,
però tampoc som pitjors!
No som ni rics ni pobres
i res cobrem per el crit:
"No volem l'Horta morta,
ho digue també per tu...
ja són nou mil més una
raons per SALVEM CATARROJA"
I... gràcies, amics!
No hay comentarios:
Publicar un comentario