Saps?

Açò es el que m'agrada
de les meues nits de blog:
tocar, sense por, les lletres
i que elles ho diguen tot
Si jo desitge, parle, calle,
somie paraules,
a poc a poc.
Si la ràbia m'espenta
o el descans busque al cap,
elles, les lletres,
em fan costat.
Parlen, callen, senten per mi,
fan amb mi un únic cos.
Em fan d'elles tant com jo
em crec que són meues
i acabem per no saber
qui som de qui.
Però ens trobem i estimem.
Ens abracem... i naix açò,
que és el que m'agrada
de les meues nits de blog.