NOU INTENT

Val un vint-i-sis d'octubre? Han passat dies, crec que quinze, des de que teníem programat l'aniversari d'un tros d'història trencada. L'aniversari de la confirmació de la gran veritat: el que no cau, es tira i avant! L'aniversari del poder entés com abús, dies després de fa un any que unes pedres deixaren d'estar on calien. Un any i uns dies, des de que un i uns digueren com eren!
Nou intent: que els meus companys tornen a posar cartells... papers, plàstic o el que siga, que diuen allò que us fa eixir (per què?) fora del gojós confort.
Serà la clau? Un i altre i mils d'intents, fent el que creguem, lluitant pel que vosaltres mai voleu.
Allí, allí està la casona. Està trencada, sola, abandonada, oblidada, però no li importa star així, perquè ella el que vol (com té dret) és, més que estar, ser!
Arreplegue les vostres rises, les vostres mofes, ho arreplegue i ho tire al femer, però sé que la casa del Mestre sospita el que li espera, i aguanta, estoica, el patiment. La construcció encara en peu és una morta vivent, però sap, com molts sabem, que ella té la veritat. Tu saps, sabeu vosaltres, no tots, però ella sap més, pels anys que té, més de trescents.
Che, que va a guanyar la casa, per tu i vosaltres, els teus i els altres. Sabeu que abans del cent, quan els vostres anys passen... (sabeu o no ho sabeu?) on estareu!