lunes, 17 de noviembre de 2008

Ja ho sé

Ja sé que m'esteu mirant
des de lluny, des de prop
i, sobretot, des de dalt.

I de tots els que sou,
uns sospiren,
altre (o altra) renega,
i sempre hi ha algú
que calla.

O calleu tots?
Valents de bars,
de nit i amagats.

De dia,
quan la llum diu
"ara la veritat!"
aleshores en silenci
obligat, covard.

Però sé
que m'esteu mirant,
i no sols a mi,
a més, quan dic jo,
no és el jo individual,
mireu més a dins,
mireu als voltants.

I jo sé
que també esteu mirant
els fruits meus
i els de tants...

Mireu les pedres, la terra,
els arbres, els camins,
lo nou, lo vell,
el que queda en peu.

Mireu la sang,
la força i la suor,
i tota la voluntat
dels que ja no estan.

Mireu, ja ho sé,
les línies perfectes
que encara hi han,
al llarg i en vertical.

Les blanques parets, la fusta
i els antics taulells,
encara que sé que res
al "projecte" vos ajusta.

I mireu l'aigua,
com mireu la vostra presa!
Mireu com i quan podreu
despullar tanta fermesa.

Mireu tant
que podeu quedar-se cecs,
perquè sords i muts
ja esteu!

martes, 11 de noviembre de 2008

TORNEM A LA TERRA

Tornem a la terra,
a la paraula més brava,
a la que sembra,
treballa, nutreix, i mima,
a la que rega l'aigua,
a la que sempre és nova
quan és vella pel temps,
però renaix cada dia.
A la terra que agraix
la mà que la fa produir,
que l'acaricia i l'acompanya.

Tornem a la terra,
la del llaurador en oblit,
la del malferit de sempre,
la terra que dóna fruit,
però no et fa prou ric,
ni lliure. Ni té calendari.
La que et fa promeses
que no sempre cumplix.
Tornem a la terra,
encara que sols per a dir
que no s'especule amb ella.

El nom i l'adjectiu seran nous,
però l'acció ja és molt vella!

lunes, 10 de noviembre de 2008

Hi han més

Sabeu de què m'he enterat?
Que en contra del Nou Mil·lenni
no estic sol!

Hi han més,
quants? uns quants,
dos, tres... cent
o més.

Però no tots ho diuen,
perquè tenen por
o no saben com.

I si ho diguérem junts?

La veu de molts
és més veu.
Potser, més veu seria prou!

jueves, 6 de noviembre de 2008

ARA SÍ

Perdoneu, callem,
jo també, i fins el silenci.
No ho sentiu?
Jo sí.
No sé d'on ve,
però ho sent.

Qui guitarreig!
Quin vol de notes,
què dolçor, què tendres!

L'acústica perfecta
arriba als meus oïts,
entra suau al meu sentit,
entra en mi tot
i estic feliç.

No sé si la guitarra
volia en mi parlar...
però sé que alguna cosa ha dit
i jo li vullc contestar
però em perc en l'afany,
sense saber què respondre.

Les notes esperen,
fent prop de mi el niu.
Ara sí, sé el que dir:
El poble està viu!

sábado, 1 de noviembre de 2008

I si fóra un acudit...

Sabeu aquell que diu: "caminant, no hi ha camí"?
Ho sabeu?
En tot cas, sí que hi ha qui ho sap. I vol ficar-li remei (iconserve la inocència de xiquet).
Els homes bons, de trages Armani, corbates de seda, senseguants blangs perquè de cap color s'estilen ara, de camises de qualsevol color de moda, perquè per a canviar color no hi ha cap de dificultat, serà per diners? Serà per vergonya? Cal anar a la moda.
I la moda és (millor dit, era, perquè s'ha relaxat un poquet) fer camins, per a que Machado estiga tranquil, fer autopistes, fer jardins al menys on trasplantar un arbre i mig. En la rodona, on creuen bulevards plens de llums (de llumenàries vullc dir, la llum és una altra cosa, ja vorem!), en la rodona, deia, dos grans cossiols on plantar violetes, per si cal fer un ramet per a oferir a la dona. Si els ramets foren més (de violeta, dic) podem comprar-les a la floristeria. En poc de temps, potser es puga triar, perquè en ficaran un altra.
I més camins, i bancs (de mobiliari) portats d'algun país emergent. I bancs dels altres, per a diners, també d'alguns emergents (com es deien abans estos darrers?).
Prou, solament us preguntava hui si coneixíeu allò de "caminant... no hi ha camí". Com sé que sí, ho deixaré ja, apagaré la llum i miraré per la finestra.
Us contaré un altre dia què veig. O vos ho dic ara? Val, però un poquet i prou.
Al front i al fons, Torrent. Més a prop, terme d'Albal i Catarroja, de Picanya i de Paiporta, i una construcció recent, que no cal anomenar, si no és que vos aneu a casar.
A l'esquerra Albal i a la dreta Paiporta, Massanassa, un fumeral i... el que queda de camp.
Prou, fins ací hem arribat.